1. |
||||
Avui
m'adormiré amb el record
del teu cos
del color del teu món
als meus ulls
als meus ulls
Plourà
rodolarà la lluna
i creixerà
el seu ventre
prenyat de misteris
de misteris
Miraré a l'infinit
a l'eterna llunyanía
i no m'alegraré del dia d'avui
del dia d'avui
Plourà
|
||||
2. |
t'estime així
04:26
|
|||
T'estime així
com ara i sempre
calladament
sense guanyar-li
un pas al temps
del seu destí
irrepetible
camí d'anar sense retorn
Descansa i dorm
com ara i sempre
oblida i mor
havent guanyat
el pas al temps
del seu destí
irrepetible
del seu destí sense retorn
|
||||
3. |
jo sé
03:03
|
|||
Sé que si sento el plor
de l'ocell quan vola,
ets tu que en algun racó plores,
que, com l'ocell ferit,
ple de sang al pit,
a l'arbre sec un niu implores.
Però jo vull ésser,
per a la teva tristesa,
com el polsós i vell armari
que guarda els mals records
entre la foscor
i t'impedeix poder tornar-hi.
Però aixecar-te no puc jo.
Pas a pas, el teu esforç
farà, només voler,
que en aquest teu desert
puguin néixer noves branques.
Obre el ulls i mira al front.
Trobaràs sempre quelcom
que vulgui el teu alè,
que digui: "Dóna'm fe,
vull seguir la caminada".
Sé que si enmig del mar
veig una gavina
lliscant dintre l'espessa boira,
ets tu que estàs cercant
un recer, un empar,
un lloc entre les roques.
Però jo vull ésser,
per a teva incertesa,
el cop de vent que trenca l'aire
i t'obre l'horitzó
per a reprendre el vol
que et portarà a la nostra platja.
Però aixecar-te no puc jo...
Obre els ulls i mira al front...
|
||||
4. |
posidònia
03:45
|
|||
El mar ja t'ompli les mans
de somnis blaus i de històries
però com el mar se'n va amb tu
m'en aniré jo amb les ones
I si el teu cos parpelleja
com un gran ull blau marí ,
quan el sol siga ben alt
faré que et vingues amb mi
Allà les illes ja ballen
quan el dia es clar es veuen
i quan es fosca la nit
com una falla s'encenen
|
||||
5. |
boca de llop
03:33
|
|||
Pensen que només som
quixes sense sentít
sense raó
I no és així
Pensen que només som
morts resusscitats
i no tením lloc
I no és veritat
I riuen amb la seua boca de llop
i segueixen
amb les seues mans tancades
Boca de llop
mans tancades
Pensen que només som
caps , caps buits
només caps
I no és veritat
Pensen que només som
pedres, pedres inmóbils
damunt la terra
I no és així
I riuen amb la seua boca de llop
i segueixen
amb les seues mans tancades
Boca de llop
mans tancades
|
||||
6. |
noctàmbul
03:02
|
|||
La lluna
em porta els mil colors
del seu calidoscopi noctàmbul,
que a l'horabaixa
desplega com un gran mant
damunt dels camps i mars
El riu de blat
baixa murmurant ,incansablement
del seu destí
vibrant i generós
i jo enmig del camp d'alfals
em menje tranquil.lament
tota l'herba que m'envolta
|
||||
7. |
eros rapsody
04:09
|
|||
El teu cos no és un misteri
el vestit no et tapa res
deliciós pecat que em mata
si no caus abans d'un mes
Si tu no em deixes que el taste
no et sabré dir mai com és
no sabré si és tempesta
o si és tan dolç i fresc
La pell teua és suau i tendra
i les cuixes un delit
perqué no puc lliberar-me
si estic pres del teu desig?
Si l'amor feia de vent
tremolaves com un full
no és delit posar la mà
on ja tens posats els ulls
Si el teu ventre era la mar
i dos rius eren els pits
bé voldría jo ofegar-me
i ofegar amb mi el desig
No et demane un imposible
no et demane cap delit
només vull unes carícies
i que anem els dos al llit
|
||||
8. |
aigua de lluna
03:19
|
|||
De plom el cel i l'ànima
tancat al bell paisatge
als bons moments que fugen
ràpids i tranquils
Encara no t'has llevat
la corona de silènci
i contiüe com ahir
intranquil.lament aguaitant
No has vingut
beuré l'aigua de lluna
i em curaré de la malaltía
que es diu tristesa
|
||||
9. |
cant de l'esclau
04:05
|
|||
Les paraules són boniques
sabeu-ho
són tan boniques
que no són altra cosa
sabeu-ho
Per alçar tants edificis
per fer una ciutat tan gran
s'han alçat damunt
l'esquena suada
d'un esclau
Les paraules es cremen
sabeu-ho
i no queda ni cendra
ni tan sols queden paraules
sabeu-ho
Per alçar tants edificis
per fer una ciutat tan gran
s'han alçat damunt
l'esquena suada
d'un esclau
Les paraules son
les paraules son
només paraules
No més paraules
|
||||
10. |
||||
Instrumental
|
Xavier Morant Valencia, Spain
Manises (València)1956.
Músic i cantant inquiet i versàtil.
Ha format part de nombroses formacions valencianes des dels anys 70'
Streaming and Download help
If you like Xavier Morant, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp